9. Clonatge terapèutic

El clonatge terapèutic és un procés experimental destinat a produir cèl·lules diferenciades (com ara neurones, cèl·lules del pàncreas, etc.) que siguin genèticament idèntiques a les cèl·lules de determinats teixits d’un organisme concret.

Actualment, l’ús fonamental d’aquesta tècnica és el clonatge de teixits i òrgans que poder trasplantar a un pacient i curar malalties.

Els diferents avenços en legislació internacional i investigació permeten la clonació de determinats teixits animals i humans amb fins d'Investigació Mèdica. Aquest tipus de clonació consisteix a fusionar el nucli d'una cèl·lula adulta (mare o diferenciada) i un oòcit enucleat, al qual se li ha extret el nucli, per crear un embrió amb el qual treballar.

- Arguments a favor del clonatge terapèutic:

L'augment de l'esperança de vida dels éssers humans ha provocat un notable augment de les malalties cròniques o degeneratives, com les malalties cardíaques, l’Alzheimer o el càncer. El principal problema és que aquestes malalties afecten a parts de l'organisme que, a causa d'un augment de la longevitat o al dany irreversible sofert, el cos no pot regenerar per si sol. Una solució a aquestes malalties pot ser la clonació terapèutica, en ser una especialització del tractament amb cèl·lules mare. Quan un òrgan o teixit ha estat danyat cal regenerar o realitzar un trasplantament, però els trasplantaments tenen diverses dificultats, com la dificultat per trobar donants, el possible rebuig immunitari o la impossibilitat de trasplantar certs teixits o òrgans.

Es creia que el clonatge terapèutic prometia grans possibilitats, però fins a la data no hi ha hagut grans avenços en la medicina regenerativa amb la base de la clonació terapèutica. És més, el 2007, el professor Ian Wilmut, l'investigador mèdic pioner en clonació animal i qui va crear a Dolly l'ovella, va anunciar que havia abandonat la investigació destinada a produir cèl·lules mare embrionàries humanes mitjançant la clonació, és a dir, l'anomenada " clonació terapèutica ". El professor Wilmu , va dir que abandonava la clonació terapèutica en favor a les cèl·lules pluripotents induïdes, iPS, argumentant que aquestes cèl·lules proporcionen els subministraments d'una àmplia gamma de cèl·lules compatibles amb els pacients sense els problemes ètics del clonatge i de la disgregació de cèl·lules mare embrionàries que destrueix als embrions.

- Punt de vista de l'Església catòlica:

Després de la intervenció realitzada pels científics Ian Wilmut i Keith Campbell en l'Ovella Dolly, el Vaticà va publicar un document titulat Reflexions sobre la clonació. En aquest document es dona una condemna ferma de qualsevol experimentació amb éssers humans o amb els seus cèl·lules amb fins de clonació humana.

La condemna que l'Església catòlica fa de la clonació humana part del fet que tal tècnica científica manipula i exclou la creença catòlica de la racionalitat i complementarietat pròpies de la procreació humana, instrumentalitzaria l'embrió i la dóna que ha de dur a l'individu clonat en seu úter i pervertiria les relacions fonamentals de la persona humana (les pròpies del parentiu) que des del punt de vista de la religió catòlica, són la base mateixa d'una societat saludable. Suggereix que la clonació podria portar a una societat malalta.

Unit a tot això, el document indica que la clonació humana implica que unes persones es abroguen el dret de dominar a altres fins i tot programant la seva identitat biològica, una mena de tirania de la ciència que cap persona té el dret de fer.

Finalment, l'Església catòlica sosté la teoria que permetre la clonació humana implicaria una violació dels principis fonamentals dels drets de l'home: la igualtat entre els éssers humans i la no discriminació.